Què hem tractat?
L'acollida al nou alumnat divers, en decaiguda avui en dia. Contrextualització amb el curtmetratge de Xavi Sala "Hiyab". És la vestimenta un cavall de batalla per la laïcitat? És lícit comparar aquest mocador amb el niqab o el burka? Són les normes de vestimenta usades amb hipocresia (prohibir uns símbols però no uns altres)? Quina és la política educativa al respecte? Al contrari que a França, a Catalunya i Espanya els centres estableixen les seves pròpies normes (consensuades, condicionades pel seu context). És la uniformitat una sol·lució o un problema? En quin paper es troba el tutor? El difícil equilibri entre acatar les normes i seguir els propis principis pot portar a situacions difícils als professionals de l'educació.
Protocols d'acollida, Mesures d'Atenció a la Diversitat (MAD). Les estratègies d'acollida d'un noi/a necessàriament han d'incloure a la seva família nouvinguda. Quines activitats de formació i participació es poden fomentar? El treball amb les AMPA i en el marc del projecte Escola i Familia a la XTEC.
Com es comuniquen els professors amb els pares/tutors dels alumnes? Per mitjà dels estudiants (Agenda, permisos escrits de sortida o reunió) o per altres mitjans externs (e-mail, circular escrita, intranet)? Quines mesures de control d'assistència es fan als centres educatius? Control telemàtic o tradicional, avisos als pares via mòbil en cas d'absència.
Protocols d'acollida, Mesures d'Atenció a la Diversitat (MAD). Les estratègies d'acollida d'un noi/a necessàriament han d'incloure a la seva família nouvinguda. Quines activitats de formació i participació es poden fomentar? El treball amb les AMPA i en el marc del projecte Escola i Familia a la XTEC.
Com es comuniquen els professors amb els pares/tutors dels alumnes? Per mitjà dels estudiants (Agenda, permisos escrits de sortida o reunió) o per altres mitjans externs (e-mail, circular escrita, intranet)? Quines mesures de control d'assistència es fan als centres educatius? Control telemàtic o tradicional, avisos als pares via mòbil en cas d'absència.
Quines preguntes s'han plantejat?
> Què fer en una entrevista amb els pares?
Les entrevistes personals són una cita ineludible tres vegades per curs (coincidint amb pre-avaluació o avaluació inicial, seguiment a mig curs i avaluació final) amb els pares dels nostres tutoritzats. Per afrontar aquestes situacions "inusuals, se'ns proposen tota una sèrie d'imperatius a tenir en compte:
Les entrevistes personals són una cita ineludible tres vegades per curs (coincidint amb pre-avaluació o avaluació inicial, seguiment a mig curs i avaluació final) amb els pares dels nostres tutoritzats. Per afrontar aquestes situacions "inusuals, se'ns proposen tota una sèrie d'imperatius a tenir en compte:
- Les entrevistes han de tenir vessant personal, escolar i vocacional. Això és, tractar dels elements relacionats amb la personalitat de l'alumne (comportament, actitud), dels relacionats amb els seus estudis (rendiment, adaptació, assoliment d'objectius) i dels relacionats amb el seu futur (què vol ser, que aspira a fer).
- S'haurien de citar a tots els progenitors, no a un d'ells. haurien d'evitar-se els encontres casuals i, d'efectuar-se, no socavar l'activitat d'entrevista en aquestes ocasions. S'hauria de parlar sobre tot de l'alumne, deixant els imperatius familiars en un segon pla, evitar un desfogament d'aquests sobre el personal docent, sovint culpat dels mals resultats dels fills. El tutor hauria de ser capaç de fer pensar als responsables del noi/a, amb la seva actuació, de possibles accions que haurien de prendre, encara mantenir la distància. D'altra banda, si la família no reacciona als consells, s'ha de poder dotar a l'estudiant de la confiança i eines que li manquin degut a aquest fet. S'ha de trobar, en definitiva, un equilibri just entre implicació personal i professionalitat, però que defugi de problemes futurs.
- Les entrevistes han de ser concises, clares i positives, en un espai i temps delimitats.
> Com avaluar?
De la mateixa manera que treballem, hem de saber com avaluar: hem de seguir però també jugar amb la indefinició que plantegen els currículums oficials. Deixant de banda aquesta evidència (més instrumental, desenvolupada en altres assignatures del máster), hem de plantejar-nos la nostra responsabilitat com professors i assumir unes màximes:
- L'alumnat és l'únic capaç de corregir els seus errors i el professorat te la feina d'inculcar-li-ho i guiar-lo per aconseguir-ho.
- L'aprenentatge i avaluació "gimnàstiques" i memorístiques (exàmens) no són generadores d'aprenentatge significatiu. El temps invertit en corregir i puntuar es podria haver usat en altres activitats més profitoses educativament.
- L'avaluació d'avui en dia es basa en l'aprenentatge per a la comprensió i no per la simple qualificació. L'avaluació a de ser formadora, qualitativa i no quantitativa. Ha de fer entendre l'estudiant els seus errors i ajudar a corregir-los, no enfornsar-lo.
- L'avaluació ha de ser continuada (inicial, de seguiment i final o de síntesi). Es tracta d'un procés en temps, contraria a la valoració puntual.
- L'avaluació ha de ser competencial, promoure les actituts favorables i útils vers la vida fora del centre educatiu. L'avaluació ha d'ajudar a formar persones responsables dels seus actes i conscients del seu paper al món sigui quin sigui el que busquin.
Per altra banda, com evidenciem els critetis d'aquesta avaluació i en fem partíceps als alumnes? Una bona forma són les rúbriques d'avaluació. Una bona ajuda per posar-les en pràctica és el programa Rubistar.
"Per a una sel·lecció justa, tothom ha de fer el mateix exàmen: Per favor, escalin aquell arbre"
(Autor desconegut)