Què hem tractat?
L'aula com a mostra de diversitat. El fenomen de la Teoria de les intel·ligències múltiples de Howard Gardner com nou paradigma a l'educació. Els diferents tipus d'intel·ligències i la importància de les Interpersonals i Intrapersonals per desenvolupar una bona educació i intel·ligència emocional. Quines són les tècniques que hem de seguir per a desenvolupar aquestes intel·ligències? El professor com orientador emocional i acadèmic, antagonista del docent tradicional. El professor com aplicador de Mesures d'Atenció a la Diversitat amb el coneixement de les necessitats individuals dels alumnes (Com són? Quines dinàmiques tenen? Com actuen entre ells? Conèixer-los per actuar en conseqüència). S'aprèn fent / l'Aprenentatge es produeix amb la pràctica activa.
Quines preguntes s'han plantejat?
> Com som per ser tutors?
Sembla impossible que poguem educar en intel·ligències múltiples sense sotmetre'ns nosaltres mateixos com a docents a un test per detectar-les.
Segons els resultats obtinguts, el perfil d'intel·ligències múltiples podria dividir-se en tres estaments de desenvolupament: per una banda, amb millor qualificació (d'escala 1-10) tindria les intel·ligències Intrapersonal (8.2), Interpersonal (7.4) i Visual-Espacial (7.9). Al mig es situarien la Lingüística (6.7), la Naturalista (6.3) i la Cinetico-Corporal (6.2). A la banda inferior hi serien les intel·ligències Logico-Matemàtica (5.5) i Musical (5.1).
Amb tot, el test ve a confirmar que es tenen bones capacitats de conceptualització i empatia respecte als temes educatius i les persones. També evidencia la capacitat de percebre, interpretar i representar l'entorn visual i físic, però no tant de moure's per ell amb "soltura". A la banda de baix només fa més que reafirmar el fet de la falta de competència amb mitjans tan afins matemàticament com lògica i música.
El conjunt de resultats demostra quins són els entorns de treball en els que em moc, més encara en els últims anys, relacionats amb el desenvolupament d'un autoconcepte i d'un llenguatge visual propis en una carrera com la de Belles Arts. La lingüística encara es troba en un bon nivell, considero, degut a l'ús del text i de la lectura com eines del dia a dia, així com la cinètica, relacionada amb una "manya" desenvolupada des de petit i potenciada amb l'activitat de taller escultòric. En el el cas de la natura, la seva percepció i respecte venen donades també per l'educació infantil i pel fet de viure gran part de la vida en zona rural. Les activitats lògiques obtenen una baixa puntuació degut a la falta d'activitat i destresa: no s'acostumen a fer operacions matemàtiques ni a tocar cap instrument musical.
Soc partidari de que podria millorar alguna de les deficiències, però la falta de temps i de motivació, com pot passar en els mateixos alumnes, eludeixen els intents per a posar-s'hi. En el cas d'ells, es tractarà de preocupar-se pel seu bé, sense transmetre'ls els nostres vicis: No sempre és bo predicar amb l'exemple!
> Com podem millorar?
Es pot millorar allò en el que no es té habilitat? La teoria de les IM sembla predicar que el cervell i les mateixes intel·ligències són orgàniques, com músculs: és a dir, es desenvolupen en major mesura quant major és el seu ús i s'atrofien amb la falta d'activitat. Així doncs, per millorar els resultats en aquells àmbits on es té pitjor qualificació s'hauria de realitzar una major activitat en relació, però sense deixar de banda el manteniment de les altres intel·ligències. Això ens deixa en una difícil situació: Podem fer-ho tot i estar en forma en tot? Tenim el temps necessari per a fer-ho?
Sembla que el nou paradigma de professor i tutor ha de ser el d'una persona en permanent activitat, formació i reciclatge. Ha d'estar preparat per a enfrontar-se cada dia a un alumnat més avançat i a ser-ne un suport útil: Ben bé que haurà de ser una activitat cada dia més vocacional.
